CONVIVÈNCIES D'ESTIU


Casa

Casa de convivències a Sant feliu de Pallerols.


LES CONVIVÈNCIES D'ESTIU A SANT FELIU DE PALLEROLS


Donat que un dels principals objectius fundacionals d’aquest moviment ha estat la dignificació i la integració dels discapacitats físics, des d’un principi
ja es va detectar que calia crear un espai en el qual se’ls permetés créixer com a persones.

Calia trobar una fórmula que permetés treure al discapacitat de l’espai que normalment se li havia assignat (el d’estar tancat en alguna casa o institució)
per a inserir-lo en un espai on es pogués donar una relació normalitzada entre discapacitats i no discapacitats. Si a aquest fet li afegim que, normalment,
el potencial usuari era una persona desanimada, mancada de l’esperit necessari per a sortir de l’espai artificial que li havien creat, amb poca voluntat per
posar a prova els límits que fins llavors coneixia i, encara menys, a reivindicar els seus ideals i valors; era clar que calia trobar una fórmula que invertís tots
aquests termes.

La solució arribà a través d’una activitat que des de llavors s’ha convertit en una eina fonamental i que rubrica l’esforç de tot l’any: l’organització d’unes colònies
obertes a tothom que s’hi volgués apuntar i que permetessin obrir un parèntesi de temps a la vida del discapacitat, prou gran com per que possibilités l’exercici de
tots aquests valors que es volien transmetre.Inicialment, quan la diòcesi de Girona encara no tenia casa de colònies pròpia, els fraterns més joves es veien obligats
a desplaçar-se fins a Castelldefels, a la diòcesis de Barcelona, per poder gaudir dels quinze dies de convivència que els havien programat.No va ser fins l’any 1976
quan en Pere Planella (membre de l’equip diocesà) i Mn. Pere Soler (que aleshores era elconsiliari diocesà i rector de la parròquia de Sant Feliu de Pallerols), van
poder aprofitar una casualitat per poder muntar una casa de colònies més a prop de casa. Donat que no era fàcil trobar un edifici que estigués adaptat als usos que
se li volien donar, Mn. Pere Soler, que llavors vivia a la que havia estat l’antiga Escola Nacional del poble, va oferir l’espai que havia quedat lliure per la marxa del
vicari.

A continuació, van demanar permís al senyor bisbe perquè permetés usar els baixos com a casa de colònies i organitzaren mínimament l’espai , tot instal.lant-hi
una petita cuina, els lavabos, les dutxes, un menjador, una petita habitació per als nois i una altra per a les noies.Gràcies a la suma de les bones voluntats de totes
aquelles persones, aquell mateix estiu es pogueren fer unes primeres colònies més a prop de casa. L’experiència viscuda va ser tant positiva que la notícia va córrer
com la pólvora. Tant és així que, el següent any, l’espai es va quedar massa petit per aencabir-hi a tothom que desitjava assistir-hi.L’única solució ràpida, barata i
factible que varen trobar, va ser la d’arrancar les verdures que el rector tenia plantades a l’hort i convertir-lo en una esplanada on es pogués muntar alguna tenda
de campanya. Acabades les colònies es féu evident que calia buscar solucions més definitives. Tot i que la il.lusió havia pogut compensar les incomoditats que
patiren durant aquells quinze dies, era obvi que calia començar a treballar perquè l’any següent no es repetís la situació.Es projectà construir dos nous pavellons,
amb els seus respectius lavabos adaptats, per poder ubicar tots els nois i les noies, que fins llavors dormien repartits entre les tendes de campanya, el menjador i
la capella. S’organitzà una reunió perquè tothom hi aportés idees que permetessin aconseguir els diners necessaris per poder pagar les obres. I, de totes elles,
s’apostà per una que, en principi, podria semblar una mica descabellada.

Aquesta era la d’organitzar un concert amb algun cantant de moda que els permetés recollir prous diners per pagar les obres, amb la venda d’entrades. Amb menys
d’una setmana aconseguiren que en Lluís Llach actués desinteressadament al pati de l’escola dels Germans de La Salle de Santa Coloma de Farners, espai que
ompliren de gom a gom, tot superant les expectatives creades.Passaren els anys i cada cop es féu més evident que les millores ja no podien esperar més, essent
la més urgent la d’adaptar la cuina al gran volum de feina que estava afrontant. Calia fer-la més gran i moderna, comprar fogons i càmeres frigorífiques que perme-
tessin cuinar i conservar la quantitat d’aliments que llavors ja es consumien i, de pas, resoldre el problema de salubritat que representava tenir un quartet de bany
enganxat a la cuina. Gràcies a l’ajut de la fàbrica de filatura Levi’s es pogueren fer les reformes. Es va ampliar i reformar la cuina, tot ocupant l’espai del lavabo annex,
i es compraren dues piques per l’aigua, dos frigorífics, la cuina, etc.
És així, com la casa de colònies de la Fràter a Sant Feliu de Pallerols, acabà prenent la forma que encara mostra en l’actualitat que ha permès mantenir l’activitat més
apreciada de totes les que es celebren any rere any.